diumenge, 11 de desembre de 2016

Com el penya-segat



Com el penya-segat
enamorat de la mar
a cops de petons
constants.
Com el llamp
que canta
amb veu de tro
sota el cobrellit
dels núvols foscos
color tempesta.
Com el brogit
de dos cossos
estimant-se
sota la llum pàl·lida
d'una lluna aclucant  
l'ull.
Com el rellotge,
que perd el temps
de les piles
que li porten la vida
i escura els darrers
segons.
Com el cor
que galopa boig per tu,
silent fora el cos,
sortint de les ombres
quotidianes
de la vida paral·lela.
https://xanelaliteraria.blogspot.com.es/2016/12/ser-vida.html