dimecres, 14 de desembre de 2016

Camino per una ciutat



Camino per una ciutat
on ningú respon
a les converses
dels qui passegen
amb rams a les mans,
plors als cors
i sospirs a l'ànima.
Passejo per les cruïlles,
mirant les imatges quietes
que em miren
des dels finestrals
de vidre tancats,
i vora els panys
de les portes de marbre.
Penso amb el temps fugit
que m'espera
i el vent fa córrer
les darreres fulles
d'una tardor
que s'acaba,
em prem el pit un enyor
gairebé oblidat,
un record paralitzat
en un drive personal
on no es pot accedir
amb cap clau més
que la de les llàgrimes
que cauen
com si d'una pluja seca fos.
A més, ara el cel,
s'ha tenyit d'un gris fosc,
que marca imprecisa
l'hora del meu rellotge vital.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2016/12/mas-alla.html