divendres, 30 de desembre de 2016

Quan no ens veiem



Quan no ens veiem ,
volem fer-ho
i quan hi som
el temps passa lent
i el rellotge sembla aturat.
Sonen retrets d'enamorats,
petons d'amagat,
carícies que no volen sortir,
i un me n'haig d'anar.
Quan no et sento,
voldria trucar-te
i quan hi parlem
entre tots dos s'omplen
d'instants de silencis,
com si escoltar-los
ens omplis
i fes volar els desigs
que volem
i encara més
els que no podem.
Em vols lluny i em crides:
"Vine".
Et vull parlar
i t'escric versos
que vull en la teva veu.
Imagino mentrestant,
o recordo
antics instants
com vell amants
amagats
en llocs inversemblant,
cercant un amor
que no es fa,
que es perd pel camí
entre els meus dits
i les teves carns.
Senyora.
Com ho puc tornar a repetir,
veniu amb mi,
veniu amb mi...