divendres, 2 de desembre de 2016

Com una boira etèria



Com una boira etèria,
com la llum de l'albada
en despertar,
com el darrer dels fanals
en apagar-se,
he volgut apropar-me
i s'ha desfet l'encanteri
de la teva presència.
Com la neu freda
que es desglaça
quan cau a la cara
i es desfà.
Recordo tants cops
el primer moment,
i des de llavors
una fugida constant,
un esvair-se en el no res,
una presència
que s'endevina
i que no es veu.
Com una boira etèria... 
http://josemanuelserna.blogspot.com.es/2016/11/fugaz.html