divendres, 16 de desembre del 2016

Assegut rere el finestral



Assegut rere el finestral
d'un bar qualsevol perdut,
mirant des del baf fumejant
d'un té verd,
et descobreixo caminant,
i de la ment sorgeix un altre jo,
que vol caminar al teu costat,
compartir estones xerrant,
conèixer qui ets,
si cal estant callat.
Però marxes girant la cantonada
del costat més allunyat,
i torno a mi, dins la ment
que per un moment
t'ha volgut estimar
i en un diàleg dual
m'explico com ha estat.
Recordaré sempre
el color dels ulls fugint,
els veig mentre
em prec el té, lentament.
http://alcobaparalela.blogspot.com.es/2016/12/libremente.html