dimarts, 13 de desembre de 2016

Com un buit que m'esglaia



Com un buit que m'esglaia,
com un casal per acabar de fer.
com un turó erm
com un núvol eixut.

Penso que tot s'acaba,
penso en la boira que ve,
penso en l'amor que marxa
penso, en mi també.

Callo per fer silenci,
callo perquè no se que dir,
callo perquè no escoltes,
callo perquè no est amb mi.

Miro un niu desfet,
miro un arbre quiet,
miro el camí obert,
miro el terra de pols cobert.

I sento que el cor plora,
i sento marxar l'aurora,
i sento la por opressora
i sento la soledat aclaparadora.

La soledat que ve de dins,
i mor fora
que s'enganxa feréstega
i et masega
com del raïm per fer vins
viu i mort alhora.