dilluns, 24 d’octubre de 2016

Resta el terra fred



Resta el terra fred,
moll.
La catifa de fulles
cruix al pas
lent,
dels vells
que tornen
a la llar.
El sol ja jeu
rere la muntanya
cansada,
ja fa estona.
L' humitat creix.
Es cobreix
amb un nou cartró.
El seu racó.
La nit és fosca,
sota el fanal
lluent,
però, l'escalfor
es minsa
i encara
li manca algun cartró.
També qui sap
si li queda aquesta nit
un xic d'il·lusió
que la vida
li apaga,
com la memòria,
que se'n va.
Vora el riu
hi vol la llar,
i el llençol
blanc
de la boira
dolça
que puja
poc a poc
com la vida
que se'n va.