dimarts, 25 d’octubre de 2016

Em dius, silent



Em dius, silent,
amb ta mirada
fixa,
no se qui ets.
T'acarona
una mà
que no saps
reconèixer.
Ni el so
de la veu,
et duu a petons
vells.
Els instants quiets
no et porten
en lloc
i veus sense veure.
I aquella pell
tant teva,
tant coneguda,
ara vella,
no és ella.
Em dius, silent,
amb ta mirada
fixa,
no se qui ets.