dijous, 27 d’octubre de 2016

Sona la música dansant



Sona la música dansant
pels quatre racons,
i s'engrandeix
l'ànima del poeta
del so
en sa soledat atordidora.
Qui li encomana la vida
amb son mirar dolç,
deixa temps enllà
d'oferir-li la vida
i amb la veu delicada
de l'arpa,
recorda,
els mots de la bella
que ara li parla
amb la foscor
de l'absència.
Quin bell somni,
si en sa certa realitat
no fos a l'inversa,
i la música dansant,
no fos música erma,
que l'oblit de l'amor
ha mort, el so de la festa.