dimecres, 16 de novembre de 2016

Plou, gota a gota



Plou, gota a gota,
instants
que cauen embolcallats
dins de polsim d'aigua.
Navega el pensament
entre aquest mar
d'aigües separades
i penso perquè jo,
no sóc una d'elles.
Enamorar-me i canviar
d'estat en una vida eterna
de canvis i navegar
per un món gens distant
i alhora llunyà.
Volar cap per avall
i besar el terra moll,
ser riu d'un cabal creixent
i oferir la vida
per ser vida en altre esser.
Sortir de nou d'aquest cos
i volar fet fum
per tornar al regne del núvols
i ser novament eteri,
desitjant ser qui sap si...
eternament gota de pluja.
Deixo de somiar
i retorna la ment
a veure la pluja fora de mi.
Qui sóc jo. ara mateix?

1 comentari:

maria varu ha dit...

qui sóc jo ara mateix?

sóc
el desig d’obrir portes més lluny de mi
de ser la flaire que embolcalli aquest petit món
un mon que en mi és presoner
que em depassa i m’engrandeix
més enllà del límit de la meva pell

sóc
el batec de la terra que trepitjo
el regalim d’un núvol o
les ales d’un vol finit,
qui sap si...
l’eternitat efímera d’un instant
o la fragilitat d’un somni

sóc...
potser
el vers no escrit
d’un poema inacabat
o el so d’una melodia
no composada...

fragilitat
conjetura
debilitat
ficció
...
però més enllà de tot... soc!