Quan la nit et pinta ulls
en les parpelles
i el foc encén els forn,
ja les mans
fan ballar la massa
i els tallant les porcions.
Amb la fulla d’afaitar
entre les dents,
la deix baixar
i amb talls d’alquimista,
deixes tres cicatrius
en el que després
serà la barra de pa.
Jugues a voltes també
amb barques de paper
que omples fins la meitat
i bateges el seu navegar
amb sucre llustrat,
fas pastissos i menjar tou,
cruixent, daurat.
Feina que fas més enllà
de quan la botiga
aixeca el ferro vell
de la porta vidriada,
quan el sol comença
a despuntar.
S’escampa l’olor calenta
del pa acabat d’enfornar.
