Es un sopar d’amics,
plats senzills i casolans,
begudes racionals
i algun glop de cervesa.
Paraules tranquil·les
i raonaments recurrents
a d’altres sopars.
Somriures i rialles,
preguntes de sempre
i algunes respostes callades.
Més d’una mirada amagada
i l’espurna en agafar el plat
si la pell et toca la pell.
Cap cot mirat el mantell
i un mirar plaent i descansat.
Em saps present
i em vols al costat,
més ha de ser callat.
Entre el teu mirar i el meu,
un silenci,
entre el teu somriure
i el meu complicitat.
En el comiat despistant
el bes es més llarg.
Mentre la galta enrogeix,
i els teus llavis juguen
a tocar-se amb els meus.
Semblem infants jugant
al primer amor
i ja no tenim quinze anys.
Tu ho vols amagat.
Tu ho vols com si fos com abans.
Tu ho vols... i jo em deixo voler.
Jugant al teu joc,
mentre t’escric els versos
que et voldria dir
i te’ls deixo entre les fulles
del llibre que et vaig regalar
i que mai vols acabar.
Ja no som el joves
que vam perdre l‘oportunitat,
però cerques que el temps
et retorni a aquell estat,
i jo jugo a que encara és veritat.
Un dia, em diràs t’estimo
i em llegiràs uns versos
que deixà entre fulls ja llegits ,
per confirmar que ja has tornat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada