Em deixes a les orelles
el so de la teva veu.
Son carícies que llisquen
pel meu cos, i m’arriben al cor.
Dolces paraules
que vas cosint a la meva pell
i vols que floreixin ben dins meu.
Saps que aquests mots
son l’avantsala dels teus llavis
i de la punta dels teus dits.
Em deixes creure que són de veritat
perquè per a tu ho són
i creus en els teus mots,
i en els teus llavis
que vas deixant dormir en els meus,
i els teus dits que aprenen nous camins
en el meu cos,
per dur-te lentament al meu cor.
I et saps, i vens, i et quedes,
en tot enamorada,
en tot flueix per a mi l’amor
tant de temps amagat,
tant de temps macerat
per les meves mirades,
per les meves paraules,
pels meus silencis,
per les meva paciència
sense perdre l’esperança
d’un final que volem tots dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada