Arriba el sol de matinada
i et troba a la sorra al meu costat.
La lluna marxa després de veure’t
descansar el cap en el pit estimat.
La llarga nit plena de silencis i de crits,
De carícies i petons,
de dits passejant per l’infinit
més proper al cor,
més proper a la nit.
Marxa la lluna amb un somriure enamorat,
del teu amor que has deixat,
tot escampat entre la sorra i la mar.
Arriba el sol per veure’t marxar,
de la mà de l’enamorat.
Del cos, del cor, de l’ànima que ja no se’n va.
Tornarà la nit a dur a la platja
vora la mar pujant marees i llunes baixes.
Tornaran els teus llavis a estimar,
recitant d nou els versos que t’ha deixat,
escrits a l’ombra del rocall
i que la mar lentament anirà esborrant,
quan ja se’ls haurà après.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada