El parc s’omple de gent

El parc s’omple de gent,

la tarda es calorosa

i l’ombra dels arbres

és el refugi de persones

i pensaments.

Encara hi ha un silenci

que calma

i obre l’esperit a la lectura.

Els ocells dormiten amb la calor

i els infants fan la migdiada.

Jo en el meu racó espero

que la tarda em doni permís

per tornar a casa

bufant una marinada

regulada des de la mar.

A l’esquerra tinc un llibre,

a la dreta un bloc i un llapis.

Amb el primer em distrec,

amb el segon m’esplaio.

Arribés i seus a l’altre cantó

de la plaça de terra,

i els forats entre fulles

et pinta un vestit de sol i ombres.

La cara sota un barret de palla,

ala ampla amb un llacet.

Em mires i amb l cap saludes,

jo distret retorno el moviment,

mentre escric un vers

que s’enceta amb...

Arribes al teu regne d’ombra

i des de l’atalaia dels teus ulls

divises no gaire llunyà el meu cor,

em mires i et deixes estimar...