Abatut per l’absència de números,
amb el pensament ombrívol
de cara al vespre,
apagant-se la llum del dia,
va pensar on el rellotge daurat
els podia haver perdut.
Repassà amb les tisores
el pedaç trobat entre altres
com ell enganxats amb cola,
Quina espècia duia el plàtan
clavada a la pell?
Que omplia el lloc d’olor i fragància,
el mirà abans de berenar,
i recordà el temps
en el vell rellotge daurat.
Recordà que l’avi li deia
el meu rellotge duu punts
i cada punt és una hora feliç
que ja he viscut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada