Ahir vaig tornar a la ciutat dels morts.
Un passeig pels records,
un viatge per la memòria,
un rescatar de l’oblit les cares
dels qui se’n van anar.
He tornar,
si com cada vegada a plorar,
mentre repassava el viatge
que havíem fet algunes persones i jo,
de la seva vida feta fum
i del que s’han descarnat
amb el pas del temps.
Feia calor,
molta calor,
fins i tot
a part de les meves llàgrimes
semblava el cos plorar també.
I, sense esperar-m’ho,
el cel deixà la seva petita contribució
plorant alhora tots tres,
el cel, el cos i jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada