El pes de la paraula

dimecres, 12 de novembre del 2025

porta les seves gotes.

Són de rosada.

a la flor ser un nou fruit.

Així per sempre.

Amaguen les flors,

l’arbre orgullós d’elles,

pluja de color.

Dalt del cim, somia.

Als peus, fondals, vallades

també arestes.

Les més belles per veure,

El cor i el cap en pau.

Tardeja,

el cel es pinta

del vermell estiuenc

sota uns núvols

espectadors

del ball que la brisa

incita al blat

a punt de ser segat.

D’aquí a no res

el jorn anirà reduint-se.

Me’n vaig,

no gaire lluny

m’espera la coca

de sant Joan

i un gotet de vi dolç.

entre petons i ones.

No hi ha res més.