Com una verge
d’ancestrals ritus pagans
ofereix el cos
davant la mar suprema.
La mar i ella. Bella.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Com una verge
d’ancestrals ritus pagans
ofereix el cos
davant la mar suprema.
La mar i ella. Bella.
Com un nou amor
que es pinta de petons,
encén el seu foc,
ho fa per dins i fora.
Crema el dubte, el foc.
El ball és al so
d’una pluja càlida,
volant les teles
amb giragonses molles
per fer del ball un destí.
En un mar de flors
navega el vent amb tu.
Danses amb braços
que volten amb les ones,
que feu junts tu i el vent.
Balles pel carrer,
en un escenari moll,
aire de puntes.
El fanals són els focus,
tu ets la ballarina.
Avança el sol
en son camí de posta.
L’aureola
s’amaga rere el cap
mentre dibuixa la nit.