Com un nou amor
que es pinta de petons,
encén el seu foc,
ho fa per dins i fora.
Crema el dubte, el foc.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Com un nou amor
que es pinta de petons,
encén el seu foc,
ho fa per dins i fora.
Crema el dubte, el foc.
El ball és al so
d’una pluja càlida,
volant les teles
amb giragonses molles
per fer del ball un destí.
En un mar de flors
navega el vent amb tu.
Danses amb braços
que volten amb les ones,
que feu junts tu i el vent.
Balles pel carrer,
en un escenari moll,
aire de puntes.
El fanals són els focus,
tu ets la ballarina.
Avança el sol
en son camí de posta.
L’aureola
s’amaga rere el cap
mentre dibuixa la nit.
De la sang rosa de foc,
de la terra, rosa de sol.
Camina per jardins
entre germanes de més colors.
Tiges verdes, fulles fletxades,
també espines en ambdues.
Però el cor demana rosa
i la rosa posa el color,
com l’amant posa el cor
i els llavis el bes,
ara és precís un poeta
que escrigui el vers.