Ara
que l'any se'ns enceta,
rebo
la postal de l'adéu,
ara
res queda
del
que abans hi havia.
El
teu cap ja m'oblida,
i
el cor res hi diu en rebel·lia.
Ara
que el dia s'amaga,
ara
que serà freda la joia,
si
es que encara me'n queda.
Jures
que ja no m'estimes
i
et quedes amb ell per a sempre.
Ara
que torno a la vora,
en
dius que no hi res que m'espera
Que
m'oblidi d'allò que passa,
com
un somni en despertar.
que
em guardi els mots
i
petons
que
portava per dur-los de cor.
ara
que els pensaments,
joiosos
volaven, per veure't de prop.
Em
dius que l'estimes,
que
vols que t'oblidi.
M'ofereixes
ser amic,
d'estones
perdudes,
de
paraules incertes.
Et
deus creure que sóc de gel
i
que ho puc suportar
tan
tranquil.
Jures
que ja no m'estimes
i
et quedes amb ell per a sempre.
Que
res ja canviarà
ni
res tornarà a ser com el passat.
Em
vols deixar silent i sol,
com
potser ho vaig fer errant el fet.
Et
perdono els plors que han vingut i es quedaran.
Et
perdono els dolors que tinc
i
els que vindran.
Però
mai em demanis que t'oblidi,
ni
l'ahir que resta guardat ben endins.
