On
aniré company,
fins
ara,
de
tantes estones
perdudes?
quants
gots
hem
buidat tu i jo?
Company,
se'ns
clou el racó
on
la vida
ha
passat
embolcallada
de llençols
i
mantes amb olor d'hospital.
Hem
gastat els dies
agafant
ben fort
copes
i gots
que
hem buidat
amb
la peresa
de
qui ho té tot perdut.
Les
tasses
han
viatjat del taulell
a
la taula nostra
del
racó amagat
i
fet de nou
el
trist viatge
del
retorn.
Un
retorn
que
per nosaltres
s'ha
acabat.
D'ara
endavant
serem
esperits lliures
que
algun jorn
potser
ens farà retrobar.
Son
moments de comiat.
Vivències
que no podrem
guardar,
si
més no, en l'oblit
controlat
dels
records
que
la nostra edat
ens
permet
de
tant en tant
retrobar.
Company,
d'hores
de soledat,
de
silencis amagats,
entrepans
que volaven
desconsolats
fins
estómacs
afamats,
de joies
i
estones d'escalfors,
de
paraules repartides
entre
anades i tornades,
abillant
taules
òrfenes
de convidats,
des
d'ara
el
nostre mon
serà
un desert,
amb
la memòria
permanent
de
tots aquells moments
que
ja no tornaran a ser.
