diumenge, 6 de gener del 2013

Mira el quadre

 

Mira el quadre

un sol llibre que obert,

ensenya versos

perquè pugui llegir-los

i recordar-los sempre.

dissabte, 5 de gener del 2013

Besa l’escala

 

Besa l’escala

un riu latent que baixa.

Un arbre mira

una lenta baixada

esperant a qui vingui.

divendres, 4 de gener del 2013

Arcades, voltes

 

Arcades, voltes,

les pedres carregades

de la història

de les petites passes,

també de grans persones.

dijous, 3 de gener del 2013

Juga el pinzell

 

Juga el pinzell

per la blanca façana

i deixa cercles

i moltes paraules.

I, brilla cridant al món.

dimecres, 2 de gener del 2013

Fa el pastisser

 

Fa el pastisser

la màgia de la massa.

Ho barreja tot

amb l’experiència

i l’amor de tots el anys.

dimarts, 1 de gener del 2013

Petita nina

 

Petita nina,

trist és el món que tu tens,

el cor t’és regat

per llàgrimes càlides

que sobreviuen dins teu.

divendres, 12 d’octubre del 2012

Un dia que s’apropa

Un dia que s’apropa
podria ser el dia
que de nou pogués besar
d’amagat el llavis cardats
de petons
que em vols deixar.
Un dia que pintaria
de tardor propera
deixaria caure
com fulles les temors
de no retrobar-te
en els nostre amagatall.
Un dia que podria ser
de joia infinita,
es a la volta de la cantonada,
i podria ser la festa encetada
de dits que juguen
a descobrir-te amagada.
Un dia que s’apropa
podria ser el dia
d’una nova il•lusió
que s’esvaeix
com el baf
de les nit fresques
que ja s’enceten entre pluges
que mullen les galtes àrides
dels teus records.
Safe Creative #1204211513352

dilluns, 10 de setembre del 2012

He somiat, Senyora


He somiat, Senyora,
que us sortia de l’escot
una lluna blanca
i que la punta vellutada
em pujava a la boca
per fer-me un petó.
Després han estat
els vostres llavis
que m’han despertat,
amb el cos entre mans,
en el lloc més sòrdid
que vàrem trobar
entre protestes i silencis.
Ens amagàvem secrets
que fèiem néixer
entre petons tendres
i preguntes dels nostres anys,
no Senyora,
no érem tant joves
com volíem aparentar.
He somiat, Senyora,
promeses de nous petons
i de dits entrelligats,
de cossos nus
i racons més perduts.
He somiat, Senyora,
promeses de nits fosques
a mig matí
i deixar-ho córrer
que el temps vola
i se’n va darrera de recances
que ens retreuen
estones de pell i mel,
de sal i d’adéus
que mai s’acaben.
Safe Creative #1209102319105