Punxa al cel

 

Punxa al cel,

la lluna s’hi oposa,

la claror la traeix

i queda a l’abast

de l’agulla

que s’alça

en plena conquesta.

Parla’m

 

Parla’m

dels meus silencis

i mou-te

amb els meus moviments

estàtics.

Fes el contrari

del que faig

i riu els meus plors

a la fi tot s’acaba.

La meva façana

 

La meva façana

s’ha fet vella

 tot i l’energia

que guardo dins.

M’han cobert de pols

i un xic de pintura

per semblar

que sóc més moderna.

Els hi intentat dir

que de mi

el que interessa

està entre les parets.

Histories

dels que van viure dins,

records

que ja ningú hi pensa,

crits rialles i plors.

Aquells ahir callats.

Aquells ahir buits

i els que n’estava

plena de gent.

Sóc vella

tot i la façana

que m’han arreglat

i encara cerco dies

com aquells q

ue van passar.

S’escapça violeta

S’escapça violeta,
flor dolosa,
i vola al vent
en girs de voltes màgiques
mentre se li escapa la vida.
De color de mort,
es vestida,
tota lila,
la flor dolosa,
dansant tota ferida,
segada la violeta,
flor dolosa,
vessant en son comiat
la seva sang,
saba abocada
en la terra dolorida.

http://rebaixes.blogspot.com/2010/03/davant-de-tots-donant-exemple.html

Anant al cim

 

Anant al cim,

el cos

demana decans.

Anant al cim,

descobreixo flors i plantes,

unes noves,

altres d’oblidades.

Anant al cim

per apropar-me

als núvols voladors.

Anant al cim,

m’aturo

i veig a la llunyania

la plana als meus peus

i em pregunta suaument...

Quan tornaràs?

Un passeig

 

Un passeig,

com cada tarda.

Flaire de curiositat,

 en cada aparador.

Ofertes, que no necessites.

Un vidre,

que t’ensenya un mon

que ja coneixes

però que cada dia t’atrau.

Saps de la màgia

d’aquest mirall transparent

que et diu,

sóc per a tu.

Sóc pera tu...