dilluns, 1 de març de 2010

L’hivern deix entre la fullaraca morta

L’hivern deix entre la fullaraca morta
brins de brots que neixen porucs
cercant la llum d’un sol encara tebi,
en racons on encara resta blanc
el capell d’una neu tardana
que es deixa pintar petjades
d’esquirols i ratolins de camp
mentre comparteixen rosegadors ells,
un sotabosc amb les darreres pinyes.
Es desfà des de baix
en rierols d’aigua fresca,
l’aigua feta gel
i sembla que pugi el riu a les muntanyes,
quan només s’ajunten en festa les gotes
que es fan aigua fresca
per despertar una primavera nova
que pinta de flors,
branques i camps,
en silenci,
de fita en fita,
com si sense adonar-se’n,
tot canvies de colors.
Safe Creative #1003135745890
http://sensacionscaeliusmarcus.blogspot.com/2009/11/tardor.html