brins de brots que neixen porucs
cercant la llum d’un sol encara tebi,
en racons on encara resta blanc
el capell d’una neu tardana
que es deixa pintar petjades
d’esquirols i ratolins de camp
mentre comparteixen rosegadors ells,
un sotabosc amb les darreres pinyes.
Es desfà des de baix
en rierols d’aigua fresca,
l’aigua feta gel
i sembla que pugi el riu a les muntanyes,
quan només s’ajunten en festa les gotes
que es fan aigua fresca
per despertar una primavera nova
que pinta de flors,
branques i camps,
en silenci,
de fita en fita,
com si sense adonar-se’n,
tot canvies de colors.
http://sensacionscaeliusmarcus.blogspot.com/2009/11/tardor.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada