amb el moviment
de l’aire
i escriure versos fets del teu flaire,
voltant en cercles d’hores
que passen,
deixant el buit enrere
mentre la mirada perduda
es deixa estimar
per les lletres dels versos
que volent amb el vent,
forjats amb foc al niu amagat
del pensament.
Així cada matí,
baixa com una càlida carícia,
acaronant una barra eixuta
sota una pell arrugada,
que la pena mai més allisarà.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2010/02/descenso.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada