L’aigua del mar

L’aigua del mar
dissol enmig seu
les sals de les nostres vides
i la pols de la nostra mort,
i en un ball gairebé etern
ens porta entre onatges
sense cap mena de misericòrdia
fins la platja del nostre destí.
De vegades ben lluny.
D’altres tant a la vora
que sembla el mateix lloc,
si no ho és.
És aleshores,
quan amb la tendresa
d’una mare bregada
en mil lluites quotidianes
ens treu de les seves aigües
entre mossegades d’escuma
i ens diposita en una sorra molla
a recer d’altres aigües.
Allí naixem animals,
plantes,
roques
i en una migració desconcertant
fem un camí impossible
fins un lloc màgic
on se’ns acull com fills,
sense més destí que el nostre,
sense més temor que l’oblit,
sense més mot que la poesia,
sense més veu que la música,
sense més companyia que...

http://desdeminoray.blogspot.com/2010/03/solo-en-el-oceano.html