en aquestes arestes
el vent fred de la por.
Aquell cos transparent
em deixa
entreveure cada batec
abans del petó
on passa teixint
els rajos de lluna
per concloure
en el baix ventre
un camí de desig,
i on em trobi perdut
qualsevol matinada
entre el vellut suau
la darrera llum
d’una de tantes
nit somiades.
http://desdeminoray.blogspot.com/2010/03/es-solo-en-tu-carne.html
2 comentaris:
Cierto, se rompe siempre en esas aristas el viento frío del miedo.
Un abrazo
La por... Quina notícia preventiva que ens aclapara en certs moments ens cull el coll i la veu calla... de por. Anton.
Publica un comentari a l'entrada