dimecres, 24 de març de 2010

No hi ha més camí

No hi ha més camí
que seguir-te.
No hi ha més dies
que el calendari
que em dictes.
No hi ha sentiments
que el florits amb tu.
No hi ha més color
que la llum
que em dons.
No hi ha més vent
que la brisa del mar
que t’embolcalla.
No hi ha més absència
que els teus ulls
marxin de sobre meu.
No hi ha més solitud
que no restar a la teva vora
el que em manca de viure.
No hi ha més tristor
que anar oblidant
el so de la teva veu.
No hi ha més buit
que el negre dubte de saber
que recordaré un proper demà.
Mentre,
se que la vida pinta d’ irisats colors
els versos
que surten dels teus sentiments
i jo qui sap si...
Cerco aquests colors
en els teus ulls
que ara m’han abandonat.
Safe Creative #1003245826564
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2010/03/quien.html

2 comentaris:

rebaixes ha dit...

Quan el camí
que teniem trillat
que sabíem wl sewu traç
creient, innocents,
que tot en bé seguia...
Ens ha sorprés
penya -segat
i el cel ha trontollat
en esvalot intens
i la dalla ha segat
el blat que verd creixia.
Com seguiré el camí,
pobre de mi
si he petdut
la companyia
Quan difícil
ara cada pas
Quan fa un instant
tot ben planer
ho tenia.
...........Anton

rebaixes ha dit...

Quan el camí
que teniem trillat
que sabíem wl sewu traç
creient, innocents,
que tot en bé seguia...
Ens ha sorprés
penya -segat
i el cel ha trontollat
en esvalot intens
i la dalla ha segat
el blat que verd creixia.
Com seguiré el camí,
pobre de mi
si he petdut
la companyia
Quan difícil
ara cada pas
Quan fa un instant
tot ben planer
ho tenia.
...........Anton