El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
diumenge, 7 de març del 2010
Covard no m’asseuré
Covard no m’asseuré
en aquest mercat de condols
i mans premudes
amb la força dels anys conviscuts
de vilatans i familiars,
d'amics i coneguts,
prefereixo esperar-te assegut
davant el teclat per rebre la ràbia
que et rosega amb l’ataràxia forçada
de la fortalesa que se't demana.
esguardant el silenci de les paraules
per respondre amb els mots trencats
que disposi
i fer estones de companyia
contestant perquès amb records,
i amb ells retornar als perquès.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada