Prem amb el dit la nit,
el llevo i com un forat,
m’entra la llum.
Deix passar
ara el raig etern
d’un cel curiós
que vol entrar,
sense saber
que hi trobarà.
Prem amb el dit la nit,
el llevo i com un forat,
m’entra la llum.
Deix passar
ara el raig etern
d’un cel curiós
que vol entrar,
sense saber
que hi trobarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada