Llisques en un tobogan tot pla.
Dubtes si són els peus
qui ho fan o levites.
Una branca de llum creix
amb l’esperança que et fuig
entre dos batents
que sense dubte t’esperen
mentre s’obren
al ritme dels teus passos.
El ressò de la consciència
vol retardar el pas inexorable
cap a la llum.
La veu et crida i tu respons
obrint el ulls sense saber on ets.
Ho preguntes.
Tarda la resposta
en sortir cap a tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada