De nit el cel és paret.
Negre amb espurnes
que els núvols tapen.
No es veuen!
Quan el sol lleva el llençol
que la nit tapa, per l’escletxa,
riu en veure el cel tapat
de negra nit.
Li lleva i ara si,
tot blau el cel
se’n recorda de la nit.
L'estima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada