De nit el cel és paret

 

De nit el cel és paret.

Negre amb espurnes

que els núvols tapen.

No es veuen!

Quan el sol lleva el llençol

que la nit tapa, per l’escletxa,

 riu en veure el cel tapat

de negra nit.

Li lleva i ara si,

tot blau el cel

se’n recorda de la nit.

L’estima!