que em tanquen
i de llum els forats
que les travessen.
Les obro amb núvols de pluja
i truco amb tempestes de trons,
t’hi veig amb el refulgeix dels llamps
quan esclaten en mig de la tempesta,
i mentrestant t’espero
a la porta dels vents
cercant els sons
que els trons
em deixen entre llamp i llamp.
T’hi faig present,
et se i noto com silent
t’apropes i t’allunyes
com el badall
d’una campana en sonar.
Et se i espero mentre el temps
em passa lleuger
i la darrera nit
s’apropa amb mantells
voleiant al vent de les portes
que mai podré tancar.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2010/03/templo.html
1 comentari:
les portes del temple
resten obertes,
no hi ha entrades
ni tampoc sortides
fetes per mà d’home
portes que s’obren
a la llum d’una matinada qualsevol
que es tanquen
al reflex d’una penombra
el so del vent
reverbera dins les seves coves
corren pels seus camins
i el temple tremola
quan és la vida
la que corra pels seus indrets
Publica un comentari a l'entrada