dijous, 3 de març de 2016

Premo fort el cos en mi mateix





Premo fort el cos en mi mateix,
agafant entre els racons plegats
els darrers instants
que s’escapoleixen
com els oblits malalts,
com la vida
que s’escapa
en cada estossegada.  
Premo la feblesa uniforme
del cos i del cap
mentrestant
com les ones
que no paren
em sacseja la vida
en continues anades i tornades.
M’embolcallo els braços
com fuets sagnants
escalfant la freda pell
que es va descolorint.
I abans que es perdin
també, els mots que em vas dir,
repeteixo mantra a mantra
cadascun dels sons,
cada cop més feble,
cada vegada més curts,
cada repetició més allunyada,
fins que a la fi
no quedi res més que la pell
grisa de l’ahir.
http://jmtibau.blogspot.com.es/2016/02/em-recullo.html

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies per la guerxada, un plaer

Helena Bonals ha dit...

Jo també em repeteixo alguns mots que se m'han dit, per no oblidar-los mai.