dissabte, 19 de març de 2016

Em veus




Em veus
amb el mirar perdut,
fitant un horitzó llunyà,
que s'albira
entre una boirina reticent,
que no sap si marxar o tornar.
No sents
pel meu silenci
ni el brunzit
dels insectes
ni l'udolar
d'un vent
que vol arribar.
No llegeixes
en els meus mots buits
cap vers
ni per encetar
ni per acabar.
Potser veus créixer
per l'esquena envellida,
l'eriçada por
que s'esmola i clava,
en la pell
cada cop més resseca
del meu cor.
La por de la soledat
i del silenci de matinada,
sense més so
que el degoteig
de la rosada,
sense més escalfor
que el sol ixent
de la primavera nova.
La por que gela els ossos
i es queda a fer-nos companyia.
http://paraulesimots.blogspot.com.es/2015/09/ho-saben-els-ocells.html