dimecres, 16 de març de 2016

Com un vampir



Com un vampir
assedegat de sentiments
forans,
vigilo,
invisible a la gent.
Cerco aquell cor,
aquells ulls,
indefensos,
per fer la feina
que ja forma part
de la meva pell,
de l'olor
de les paraules,
del color
dels fets.
I faig del silenci
un camí
per apropar-me.
Un descuit,
un entrebanc lleuger,
i em faig present.
Conquereixo en breus
instants
l'atenció,
la mirada,
un somriure càlid,
un verb fàcil.
I quan la presa
ja és a l'abast,
quan la queixalada
al cor
ja és cantada,
com un sospir
me'n vaig.
m'he tornat
a enamorar.
Sóc un esser
a dieta,
que s'engresca,
i la deixa escapar.
Veig en ella
els ulls
de qui em fer
etern...
I s'omple de records
el voral dels ulls,
no em deix
fer allò
perquè sóc presoner.