dimarts, 8 de març de 2016

La vida




La vida,
un glop d'aire
entre dos instants
un tant llunyans.

I la seva mirada
era el reflex
d'un mirall vell
amb les vores ratades
pel temps
que de vegades
no li deixava veure
tot el contingut.

I veia sense veure,
i creia que la imatge
era millor que l'original.

Que els petons acolorits
del cristall eren més dolços
que els seus.

Que les carícies acaronades
amb les mans fortes
que veia,
eren sens dubte,
les que valien la pena.

Que el cos embellit
xuclant les mirades
de l'entorn
era molt distant
del seu cos xuclat i prim.

Tantes coses,
tants sentiments,
tanta felicitat
era millor allí al davant,
que es va passar
la vida sospirant,
sense saber que era ella,
el mirall,
que tothom volia imitar.
http://arateva.blogspot.com.es/2015/04/para-ella-los-otros-siempre-son-mejores.html

1 comentari:

Ada ha dit...

Preciós! Molt bonic :-)