diumenge, 13 de març de 2016

En mig de la plaça



En mig de la plaça,
allà on antuvi,
els braus
deixaven la pell
i la vida.
Envoltat
de mil mots,
en llengües
gairebé estranyes.
M'assec sol,
en una taula,
d'un qualsevol cafè.
La tassa,
buida
i reseca,
és com
un altre oblit
-en aquest cas
del cambrer-.
Jo sóc,
l'oblit present,
el callat,
el solitari.
De nou
no has vingut,
de nou
no ens hem
retrobat.
L'ATZAR
que fa temps
se'n oblida
de nosaltres
no ens deix
l'oportunitat.
I el temps
novament
s'escapa.
I amb el temps
els records
són la resta,
només,
ells queden,
gastats
de tant tocar-los.