divendres, 4 de març de 2016

La solitud.



La solitud.
El silenci.
La foscor.
Escapar.
Si
No sempre
vertigen,
No sempre
quietud.
Flagels d’absències,
De sons
que no neixen.
D’ulls que clouen vençuts.
Fatigues invisibles
carregades de passat
com la pols dels mobles
a les golfes.
Innocència de desigs
que es desfullen
com flors pansides.
Escapar.
Si.
Potser viure.
Escapar.
Cap a on?
Noves presons!
De barrots lluents!
Viure?
Amb la infàmia
de la degradació.
Vida sense dignitat.
Éssers de fang,
cor de fang,
ulls de vidre...
http://elboscdelsomnis.blogspot.com.es/2015/04/paris.html