dimecres, 2 de març de 2016

No veig fugida més bella





No veig fugida més bella,
que la dels mots
que em venen
de vostra boca
a descansar en la pròpia oïda.

No veig fugida més bella,
que la del llum del vespre
que vostra figura difumina
i em guarda
com somni la teranyina.

No veig fugida més bella,
que del mirall
retorn de la vostra vista
i en silenci
reposar en la mirada
de qui vos estima.

No veig fugida més bella,
que en perdre vostre amor,
senyora,
vestir en dolços mots
la nuesa
de la vostra absència.

No veig fugida més bella,
senyora,
que la vostra fugida,
amor silent
que es clou
com ulls en la foscor.

No veig amor,
fugida més bella...

1 comentari:

Helena Bonals ha dit...

No veig fugida més bella,
que en perdre vostre amor,
senyora,
vestir en dolços mots
la nuesa
de la vostra absència.

Aquest fragment m'embadaleix!