dijous, 10 de març de 2016

De nit





De nit,
al vell mar,
planen el remors
de les onades
endormiscades,
que venen
i van sense camins
des d'on moren
els nostres petons,
fins la línia inert
de l'horitzó,
on sembla mort
coms els instants passats,
com els mots caiguts,
com els estels
que amaguen
les pampallugues.
I si tant sols la lluna
ens vingués a visitar!
http://www.isabelribera.com/2016/03/horitzons-canviants.html