de plàstic i vidre,
cerquen els dits respostes
a les teves negatives.
Callada deixes
que explori secrets
i aventures amagades,
mentre la boca calla,
em criden els ulls,
avança.
Busquen els llavis els teus
que reben l’empenta
amb fred i glaç,
em saben sincer i afligit
pel teu estàtic silenci.
Només més tard
en un comiat adormit
em cerquen
i em demanen l’escalfor
que es va esvaint.
Mentre s’adorm l’adéu,
s’enllacen els dits
i poc a poc
mirant-me em dius,
més endavant,
tranquil,
t’arribarà l’escalfor
amagat del meu sol.
I te’n vas,
jo reclòs en el meu tancat
de plàstic i vidre
esperant uns mots
que sols tu saps
quan arribaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada