per sobre teu,
mirant-te de fit en fit,
vigilant somnis
crus de tristor i soledat.
Brises càlides de juny
et vetllaran fins la matinada
jugant amb cabells
i llençols,
deixant l’escalfor sobre el pit,
allí on amagues el cor.
Sense ser-hi hi sóc,
com l’alè,
que sent en el clatell
quan penses amb mi.
Guarda’m entre petons
de dolor en flor,
no temis regar-los
de tant en tant
amb les amargues llàgrimes
del record,
ni em diguis cap més adéu
que el que no sentis
dins del cor,
jo mentrestant
m’enduré com un regal,
un silent moment,
un de tants
que varem construir plegats.
En nits com ahir
que la lluna és tan gran,
pensa que...
et faig un ullet picat.
http://jaque-a-la-reina.blogspot.com/2011/03/entre-la-vida-y-la-muerte.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada