quan descansen els ulls,
entra al llit
com un raig
de lluna furtiu,
juga amb el mugró
cercant el camí
directe al cor,
on ha estat tant a prop,
es fa llençol
amb tacte de dits
i reconeix en la foscor
els llavis fins,
en tasta la dolçor,
imagina el cos
amb la imatge tàctil
que li arriba poc a poc,
mentre, com no,
el flaire càlid
l’omple de records.
De mots a cau d’orella
i corbes de desig,
petons de pell de préssec
i petons de cotó fluix,
de llambregades que entren
per les puntes dels dits
i endormisquen
els instants un a un,
a la seva vora, eternitat
amb data de caducitat.
Es deix portar
pel so mig silent
del seu dormir
i s’arrauleix
al seu costat
descobrint
que hi ha noves eternitats
per jugar amb el destí,
callat,
a la vora de l’amor
quiet que de tant en tant,
vola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada