d’un hivern qualsevol,
sota un fanal apagat,
en una cantonada qualsevol,
cerco amb la mirada,
més enllà del finestral
obert del teu balcó.
Tinc tant per dir-te,
tinc tant per escoltar,
tinc la resta del temps
per restar a la vora,
tinc la resta del món
per seguir-te.
Sent el cor tot el futur
que ens uneix,
sent el cor el so
del cop sec i fort trucant
un demà no gens llunyà
un altre cor, el teu.
Llavors el temps s’aturarà,
llavors seràs
qui mes hem desitjat,
ombra de mots
enlairats en un cel de sons.
http://spleenmaleniano.blogspot.com/2011/03/mio-signore-amato.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada