un camí d’adéus
que m’allunya
dels records d’un passat
ple de silencis i negatives.
Ballo amb remolins
als peus seguint la música
de la meva vida,
un tango de soledat i patiment,
esperar mots amb el vernís
del teu somriure
que em feia estimar-te.
Robar-te uns petons freds
i unes carícies d’amagat
en racons on cercàvem indiscrecions
que no perdonaves.
S’acaben els motius
d’escriure al vent el teu nom
i recordar el calor del teu cor,
ai! si tant sols volguessis recordar
com em miraves a l’encetar el camí
deixant-te estimar,
ensenyant-me a fer-ho a mi també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada