la paret de pedres velles
i argamassa de ribets blancs
com els cabells
que hauríem d’haver tingut
si la negra s’hagués compadit,
desgrana com he dit
el mur del camí
de l’hort on infants
anàvem a jugar,
a descobrir tresors de pirates
enterrats en mig
de melons gegants
i síndries enormes
com el món.
S’ha apagat el ressò
d’aquella veu
que m’incitava
a transgredir els somnis
d’aquells anys tendres
trencant en bocins
les canyes i les pors
i esclatar entre aquelles selves
de verds viu
de tomateres i bajoqueres,
rialles que ja mai han tornar
a néixer en mi.
Va marxar aquells temps
pintat de terra i fang,
mossegant aubergins i massanes,
buscant caragols
que poc a poc deixaven
enrere el temps feliç
que varem compartir.
Pinten ja blancs els cabells
i fan joc amb la juntura
de les velles pedres
que el temps desgrana,
amb el gust àcid
de la magrana
en aquesta tardor
que corba pensaments i records,
records i versos,
versos i enyorances,
i grava en cada pedra
el ressò record de cada so
que ens vares regalar...
http://titeperalta.blogspot.com/2011/01/homenaje-mi-hermano.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada