que lluita cos a cos
amb la roca emergent,
sóc tant sols l’aigua cansada
que amb safata d’escuma
et deixa els petons
de la mar salada
en els forats plens
d’altres gotes
mentre et netegen
de sorra la base forta
que s’enclava
en la platja endormiscada,
mentre, raigs de lluna blanca
et canten de matinada
versos amb so
de música suau d’onada
ballant amb cadència inacabada.
I mentrestant,
espero il•lusionat la resposta
a tants viatges
que tu roca ignota
em cobreixes amb ombra
de silent solitud.
http://arateva.blogspot.com/2011/02/cuando-soy-mar-quiero-ser-roca-y-tu.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada