diumenge, 20 de febrer de 2011

El meu camí ets tu

El meu camí ets tu
amb les teves corbes
i les teves costes,
les teves ombres
i les solanes
que cauen a plom.
Els amagatalls
entre els arbres
a la fresca del ramatge,
on descobrírem l’encant
dels amagatalls tabús
de la nostra innocència.
Esperant a sobre del cingle,
espadat de roques silents
que a la posta de sol,
baixés lentament la llum
dels teus ulls
vers el punt de l’horitzó
on creixia l’ombra
de l’esperança
i es refermava
la foscor del dubte.
Amania aquell temps perdut
amb el batec
d’un cor enamorat
sabent sens dubte
que em deies la veritat,
més com sempre tement
el fat advers
que sempre ens acompanya.
Buidaràs el món
de lletres sabent
que elles són
el meu aliment,
i em deixaràs exànime
de veu i de jorns
fins que cercat
pels teus petons
recobri la vida
ferida
que fins aleshores
m’havia mancat.
Safe Creative #1102208540889
http://jaque-a-la-reina.blogspot.com/2011/02/e-sperare-darrere-el-temps-el-llum.html

1 comentari:

zel ha dit...

Bocabadada, bocabadada... No tinc paraules.